La societat dels cossetans estava fortament jerarquitzada. L’agricultura era el motor que alimentava aquest món. Els excedents dels camps no només asseguraven la supervivència del poblat, sinó que també reforçaven el poder d’una elit amb capacitat militar per protegir-los i administrar-los. Gràcies a la fertilitat de la terra i al treball dels seus habitants, aquest assentament va créixer, es va consolidar i esdevingué un dels pilars del desenvolupament cossetà.